El quetx Ciutat de Badalona (1929), o els llats ‘San Ramon’ (1904) i ‘Sant Pau’ (1909) han estat alguns dels vaixells protagonistes

Aquest passat cap de setmana Blanes ha acollit la primera Trobada de Vela Llatina, organitzada pel Club de Vela Blanes, formant part dels actes commemoratius dels 80 anys que celebra enguany l’entitat. L’esdeveniment es va organitzar amb el suport de l’Associaci de Vela Llatina La Cala de l’Ametlla de Mar, i va suposar una ocasi nica de poder veure de prop i navegant vaixells que sn autntiques peces histriques en el mn de la navegaci.

Passejada per la badia de Blanes 1a Trobada de Vela LlatinaLa trobada es va encetar al mat amb una sortida de les embarcacions participants des del port del Club de Vela Blanes, navegant durant unes hores per la badia de Blanes i els seus entorns. Algunes d’elles ja havien arribat dies enrere al municipi on comena la Costa Brava, mentre que d’altres ho van fer el mateix dissabte o b durant les darreres hores del divendres.

Participaci d’emblemtiques embarcacions de vela llatina

Entre les embarcacions de vela llatina que van participar a la trobada, destacava la presncia del ‘Quetx Ciutat de Badalona’ (1929), aix com dels llats ‘San Ramon’ (1904) i ‘Sant Pau’ (1909). Aquesta darrera embarcaci s una rplica del Saint Pierre, un sardinal de principis del segle XX, un dels projectes de l’associaci ‘A Tot Drap’ que va comenar l’any 2005 i es va fer realitat el 2008 amb la seva botadura.

Per la seva banda, el vaixell procedent de Badalona compta amb una interessant histria que va ser narrada per l’Associaci d’Amics del Quetx Ciutat Badalona durant una visita a les seves interioritats que es va fer a la tarda. El seu capit, Juanjo Navarro, va explicar que l’entitat est formada exclusivament per voluntaris, i inclou un programa de formaci de tripulants i joves com una de les eines per mantenir vius i transmetre els coneixements.

De Dinamarca a Badalona passant per mares i oceans d’arreu del mn

La histria del Quetx est farcida de peripcies i singularitats, des que va nixer l’any 1929 a la ciutat danesa de Faaborg i va ser batejat com a ‘Marie’, passant pel seu rebateig com a ‘Johanne Regina’ l’any 1966. Finalment, un grup de ciutadans entusiastes de les arts marineres va veure l’any 2006 l’ocasi de comprar-lo i convertir-lo en un vaixell escola, com a smbol de la martima ciutat de Badalona.

Visita al Quetx Ciutat de BadalonaEls assistents a la visita, entre els quals s’hi comptava el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Blanes, Joan Felip, qui tamb forma part de la junta del Club de Vela Blanes, van poder conixer in situ aquesta histria, a l’antiga bodega de crrega transformada ara en dormitori. Aqu hi ha diverses fotografies i documents que testimonien aquesta histria, com per exemple que durant la segona guerra mundial transportava blat, ordi, ciment, carb i turba com a combustible de calefacci. Quan el vaixell va passar a nomenar-se ‘Johanne Regina’, va ser trobat per un jove de 23 anys, John Letton, mig abandonat en algun lloc del Tmesi. El noi va comprar-lo i se’n va anar al Carib, on va establir la seva base, dedicant-se al transport pels seus mares. L’any 1973 va ser trobat de nou abandonat i mig enfonsat a la zona porturia de St. John’s, la capital d’Antigua. Tot i que el motor ja no funcionava i l’obra viva estava plena de cucs, una dona emprenedora de l’illa, Edith Matthew, el va comprar per seguir amb el transport de mercaderies amb els seus fills com a tripulants. El capit del vaixell obsequia al primer tinent d'alcalde amb un llibre sobre la histria del quetxAl cap d’un temps el va vendre a Edward Allcard, conegut navegant en solitari i arquitecte naval angls. El Johanne Regina es va convertir en la llar d’Edward i Claire Allcard, aix com de la filla del matrimoni, la Katy, durant 34 anys. El van restaurar i van navegar per mig mn. Desprs de tot aquest temps, la famlia va perdre la casa que tenien a les Seychelles desprs d’un canvi de rgim poltic, i van decidir tornar a Europa.

El seu vaixell va estar amarrat deu anys al port de Torredembarra, on l’arquitecte naval va fer amistat amb Marcel Mongay, patr major de cabotatge, i Maria del Mar Mascareas. Entre tots tres van convncer l’Ajuntament de Badalona i la societat Marina Badalona –que explota el port- per convertir el Johanne Regina en un vaixell escola. Aqu va comenar la seva darrera etapa des de l’any 2006, amb el nom ‘Ciutat Badalona’.

Va ser llavors quan va sorgir l’Associaci Amics del Quetx Ciutat de Badalona, que s’encarrega del seu manteniment, forma la tripulaci i fa tota mena d’actes divulgatius com el qu van protagonitzar a Blanes. La visita a l’histric vaixell va tancar-se quan el seu capit, Juanjo Navarro, va lliurar a Joan Felip un exemplar del llibre que recull un dels trams de la seva singladura.

Christian Ptron, del llegendari ‘Titanic’ al ‘The Big Blue’ de Luc Besson

Poc desprs de la visita comentada al Quetx Ciutat de Badalona va arribar un altre interessant ingredient de la 1a Trobada de Vela Llatina. El catedrtic deg de la Facultat de Nutica de Barcelona, Agust Martn Mallofr, es va encarregar d’introduir una indita xerrada a crrec d’una llegenda viva del mn de la fotografia cinematogrfica.

Els tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Blanes, Jaume Frigola i Joan Felip, van assistir a la xerradaEs tracta de Christian Ptron, un dels mxims especialistes mundials del cinema submar, fruit d’una llarga experincia professional que l’ha dut a participar en alguns dels rodatges ms espectaculars de les darreres dcades. Per ajudar-lo a traduir les seves paraules al nombrs pblic assistent, se’n va encarregar Andrs Clars Blanch, un metge aficionat i amant de la biologia que, des de ben petit, es va enamorar del mar. L’any 2007 es va introduir en el mn del Colleccionisme de les Cmeres Submarines, i precisament una d’elles –la que es va poder veure exposada durant la xerrada al Restaurant del Club de Vela Blanes- s la caixa estanca Deep Sea HD. Dissenyada per Christian Petron l’any 1996, va ser utilitzada en el rodatge dels documentals sobre les restes del Titanic, realitzats per a Discrovery Channel per l’especialista francs. I s que l’any 2017 Petron i Clars van fundar el Museu El BUCAM –Barcelona Underwater Camera Musum-, que compta amb la collecci de cmeres i cmeres submarines ms gran del mn. Christian Petron durant la xerradaChristian Petron es va allistar a la Marina Francesa l’any 1961, on es va especialitzar en busseig. Al 1975 va crear la seva prpia companyia, Photomarine, i l’any 1988 Luc Besson li va demanar que fos el director de fotografia d’una pellcula emblemtica: ‘The Big Blue’, i ms tard a ‘Atlantis’ rodada al 1990. Va ser entre els anys 1996 i 1998 quan va ser el director tcnic per a quatre documentals del Discovery Channel sobre la campanya d’exploraci de les restes del naufragi del llegendari Titanic. Christian Petron va dissenyar unes torres de llum submarines indites per poder illuminar les restes del naufragi a una profunditat de 4.000 metres per sota del nivell del mar. La seva experincia al cinema submar en grans profunditats va provocar que el director de l’emblemtica pellcula sobre el ‘Titanic’, James Cameron, l’ofers collaborar amb ell al projecte Deep Rover l’any 2002.

L’accident del submar Titan aquest estiu

A la part final de la seva conversa, Christian Petron i Andrs Clars van parlar sobre la prdua de Paul-Henri Nargeolet, un seu amic com que va morir aquest estiu a l’accident del submar Titan, el submergible que anava a visitar les restes del Titanic. Considerat un dels experts ms grans a nivell mundial de l’explotaci submarina, Nargeolet es va guanyar a l’edat de 77 anys el sobrenom de ‘Mister Titanic’ perqu, entre d’altres motius, va visitar ms de 30 vegades les restes del transatlntic enfonsat, i va ser el primer en portar a la superfcie objectes rescatats.

Sobre els possibles motius de l’explosi, Petron i Clars van explicar que podria ser perqu el submergible estava fet amb fibra de carb, un material la resistncia del qual encara no consideren que s’hagi comprovat amb prou garanties. D’altra banda, tamb van remarcar que una implosi, a diferncia d’una explosi, s 10 vegades ms virulenta, i es produeix quan s’esbotza sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotms a una pressi exterior.

Val a dir que al llarg de la xerrada es van projectar diverses imatges dels documentals filmats sobre el Titanic, aix com d’altres interessants documents grfics. Entre el pblic assistent, a banda del gerent del Club de Vela Blanes, Hctor Espadas, i els participants a la 1a Trobada de Vela Llatina, tamb s’hi van comptar el primer tinent d’alcalde de Promoci de la Ciutat i Turisme, Joan Felip, aix com el tinent d’alcalde de Medi Ambient i Mobilitat, Jaume Frigola.