L’acte acollit al Centre Catlic el van encapalar Jordi Planas, qui va parlar dels 50 anys de la mort de Joan Alsina, i Germn Josu Alemany, coordinador mundial de l’agenda
Cada vegada que s’enceta un nou any, Blanes acull al voltant d’aquest trasps un acte que es conserva fidel a la seva cita anual amb aquest municipi des de fa fora temps. Es tracta de la presentaci de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, que aquest 2024 arriba a la seva 33ena edici i porta per lema ‘Decolonitzar el mn i la vida, Missi Alliberadora’.
Presentaci Agenda Llatinoamericana Mundial 2024 al Centre CatlicL’Agenda Llatinoamericana Mundial 2024 es va presentar el passat 29 de desembre a l’Auditori del Centre Catlic. Se’n va encarregar de fer la introducci el rector de la Parrquia Santa Maria, Enric Roura, qui va agrair l’assistncia a tothom i tot seguit va donar pas als qui van acabar sent els dos protagonistes de la vetllada: Jordi Planas i Germn Josu Alemany.
50 Anys de la mort de Joan Alsina, assassinat per la dictadura de Pinochet
Jordi Planas encapala un grup d’amics gironins, capellans i exseminaristes que, en ocasi dels 50 anys que s’han complert d’en de l’assassinat de Joan Alsina, executat a Xile durant el cop militar de Pinochet, segueixen reivindicant la seva figura per netejar les mentides que els mitjans de la dictadura van escampar. Joan Alsina havia nascut a Castell d’Empries, va ingressar als 11 anys al seminari, i va ser ordenat el 1965.
Jordi Planas va parlar de la figura de Joan Alsina
amb motiu dels 50 anys del seu assassinatLa seva primera destinaci va ser a Malgrat de Mar, fins que el gener del 1968 va anar a Xile per treballar en el mn obrer, amb els ms desfavorits. Era capell a la parrquia de San Ignacio i treballava a l’Hospital de San Juan de Dios, i practicava la teologia de l’alliberament. Per aquest motiu va aixecar les antipaties dels qui desprs van protagonitzar el cop militar.
Joan Alsina va presenciar el bombardeig del Palau de la Moneda i sabia que el buscarien per, malgrat aix, va anar a treballar a l’hospital com cada dia per la seva implicaci amb el qu creia. Desprs de ser torturat, va ser executat el 19 de setembre. Miquel Jord, capella i company de la comunitat, va encapalar una recerca per localitzar els autors materials i intellectuals del crim.
Per la seva banda Maria, la germana de Joan Alsina, va presentar una querella que va permetre arribar al soldat Nelson Baados, aix com al coronel que va ordenar l’afusellament. Un any desprs de la seva mort, Josep Alsina –el pare d’en Joan- va publicar una carta on perdonava els assassins i recordava el seu fill. El Frum Alsina es va crear per reivindicar la seva feina i la seva manera d’entendre l’Esglsia.
Ara, la gent de l’Agenda Llatinoamericana, Justcia i Pau Girona i el Frum Joan Alsina han publicat un llibre que vol perpetuar, que no caigui en l’oblit tot aquest llegat: ‘El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina’. Dos noms, dues maneres d’entendre la vida i el comproms amb la justcia que van defensar perdent la seva vida per la dictadura de Pinochet.
Germn Josu Alemn, coordinador mundial de l’agenda
La presentaci de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2024 a Blanes es va completar amb la intervenci de Germn Josu Alemn, coordinador mundial de l’agenda, qui va aprofundir sobre el lema d’enguany: ‘Decolonitzar el Mn i la Vida’. Sobretot pel que fa a ‘Decolonitzar’: no es tracta de cap error d’escriptura. Fidel a la tradici encetada per Pere Casaldliga fa 32 anys, vol perpetuar la seva tasca incidint en l’objectiu originari de l’agenda.
Germn Josu Alemn, coordinador mundial de l'Agenda LlatinoamericanaEls processos colonitzadors principalment encapalats per Espanya i altres pasos europeus sobre el continent americ es van fer especialment visibles a la primignia Agenda Llatinoamericana 1992, coincidint amb els 500 anys d’histria. s una invitaci a reflexionar sobre les nostres prpies arrels culturals, costums, formes de veure el mn i tots els mbits de la vida que la colonitzaci ha infectat, i que ha propiciat un model planetari des de fa molt temps insostenible.
En l’actualitat, les tecnologies de la informaci han esdevingut l’eina ms potent per colonitzar pobles i pensaments. Decolonitzar, per tant, implica permetre que la diversitat de civilitzacion i les seves cultures es desenvolupin en les seves prpies cosmovisions, costums i estils de vida, conservant l’essncia del qu van ser i haurien d’haver pogut seguir sent.
L’Agenda Llatinoamericana s una eina pedaggica per a l’educaci i la comunicaci, on s’hi recullen articles que sintetitzen la realitat actual del mn i proposen alternatives per superar les injustcies i les desigualtats. En el seu gnere, s el llibre llatinoameric ms difs cada any tant dins com fora del continent.
La publicaci d’enguany incorpora una cinquantena d’articles signats per persones solidries com Teresa Forcades, Juan Jos Tamayo, Pau Lanao, scar Duarte (Xile), Renata Andrade (Brasil), Norma Esperanza Melara (El Salvador), Julin vila (Colmbia), Lilia Prado (Mxic), Laura Vichot (Cuba), Josef Estermann (Sussa), Mara Eugenia Russin (Veneuela), Fernando Acosta (Equador) o Jos Manuel Fajardo.
