S’ha fet una caminada al llarg de tot el passeig i s’ha llegit el manifest 2023 de rebuig als abusos i maltractaments a les persones grans

Avui dijous, coincidint amb el Dia Mundial de la Presa de Conscincia sobre l’Abs i el Maltractament a les Persones Grans que s’escau el 15 de juny, Blanes ha caminat en defensa dels seus drets, en una marxa que ha aplegat gent de totes les edats. La ‘Caminada pels Drets de les Persones Grans’ s’ha fet per segon any consecutiu, repetint l’xit que ja va tenir al 2022.

II Marxa pels Drets de les Persones Grans, aquest matLa sortida s’ha fet a les 10 del mat des del Banc dels Msics del Passeig de Mar, on hi ha el Monument al Sardanista. Des d’all s’ha seguit el recorregut de tota la lnia martima fins arribar fins el final del Passeig de S’Abanell i s’ha tornat al punt de sortida, fent una aturada tcnica davant de la Roca de Sa Palomera perqu tots i totes les participants s’apleguessin per una fotografia que ha immortalitzat la marxa. s un recorregut d’uns 4’5 km que ha demostrat, una vegada ms, que les persones grans estan en forma, de vegades molt ms que la gent d’altres edats. L’activitat ha estat organitzada per l’rea d’Acci Social de l’Ajuntament de Blanes, comptant amb la implicaci de diverses entitats del municipi: l’Associaci de Pensionistes i Jubilats del Casal Benet Ribas; l’Associaci de Prejubilats i Pensionistes de la Casa del Mar; l’Assemblea de Creu Roja de Blanes-Lloret-Tossa; el Grup Fondistes Blanes; i l’Ambulatori de Blanes. Benvinguda a crrec de la tinenta d'alcalde d'Acci Social en funcions, Marina Vall-LlosadaEn aquesta ocasi, a ms a ms, s’ha comptat amb la participaci d’un grup d’alumnes de l’Institut Sa Palomera, que tamb han cobert tot el recorregut, refermant aix l’objectiu d’involucrar en aquesta problemtica gent de totes les edats. Abans de comenar, s’ha encarregat de donar la benvinguda a tothom la tinenta d’alcalde d’Acci Social en funcions, Marina Vallllosada, acompanyada de tcniques del departament.

Nou xit de la II Caminada pels Drets de les Persones Grans

Per fer encara ms evident i plausible el motiu de la marxa, les i els participants lluen a la capalera una pancarta amb el lema ‘15 de Juny: Pels Drets de la Gent Gran’. Centenars de persones han participat en l’experincia, que ha culminat retornant de nou al punt de sortida: el Banc dels Msics del Passeig de Mar, on ha tingut lloc la lectura del Manifest del Consell de la Gent Gran de Catalunya.

Se n’han encarregat de llegir-lo dues persones representants d’aquest collectiu, la Montserrat Castilla i Rosa Tatay, en nom de la Casa del Mar i del Casal Benet Ribas, respectivament. Desprs dels parlaments i les reivindicacions, l’acte ha esdevingut ms dists, amb un final de festa que ha incls diferents entreteniments, msica, obsequis, un pica-pica i –sobretot- molt bon ambient. Manifest del Consell de la Gent Gran de Catalunya

“El maltractament s un problema social generalitzat que pot afectar a una persona independentment de la seva classe social o del seu entorn de residncia i que afecta majoritriament a la poblaci femenina. s una problemtica oculta, ja que en moltes ocasions es produeix dins de la llar i no es manifesta exteriorment.

En aquest 2023 volem sensibilitzar-nos en la PREVENCI.

La prevenci s el conjunt d’accions dirigides a sensibilitzar la ciutadania en general per evitar o reduir la incidncia de la problemtica dels maltractaments a les persones grans. Si redum els factors de risc, dificultarem la normalitzaci social dels maltractaments.

Cap maltractament no s justificable ni tolerable.

La difusi i sensibilitzaci a la poblaci general t com a objectiu visibilitzar el fenomen dels maltractaments vers les persones grans i promoure el bon tracte. A ms, hem de tenir present l’augment demogrfic de les persones grans i la perspectiva creixen de l’esperana de vida, cada dia es ms notable a Catalunya. Per tant, aquest maltractament envers les persones grans continuar existint i ms entre les dones que tenen una esperana de vida ms elevada. Les mltiples prdues per l’edat ens fan ser ms vulnerables i en major situaci de risc de patir tota mena de violncies, abusos de poder, discriminacions i maltractes.

El silenci s el cmplice del maltractament. Hem de detectar la discriminaci social, l’abs de poder i les mltiples violncies que pateixen les persones grans.

Volem animar a les persones que pateixin algun tipus de maltractament o abs (ja sigui psicolgic, econmic, de desatenci, fsic o sexual) que ho comuniquin i ,tamb, si ho detecten o en tenen sospita els familiars, amics o vens. La policia, la fiscalia o els serveis socials sn les vies per poder ajudar a una persona que, per les seves condicions, est en la majoria dels casos totalment indefensa.

Cal gent gran activa per posar-se al davant de les associacions, per liderar-les i donar la veu d’alerta a les administracions, perqu siguin sensibles davant d’aquestes circumstncies.

Comena a ser visible en la nostra societat una forma silenciosa del maltractament: la sobrecrrega de responsabilitats familiars que han d’assumir els avis, en un moment que hauria de ser de tranquillitat i atenci per a un mateix. Aquesta situaci els provoca un sobreesfor fsic i emocional.

En un altre vessant, les famlies cuidadores sovint han d’afrontar una manca de coneixements, d’informaci i d’estratgies per dur a terme la cura de les persones grans amb dependncia, sigui fsica o psquica (dficits cognitius). No totes disposen d’ajudes tcniques, de mitjans adients i, en la majoria dels casos, de suport emocional. Una situaci amb aquestes caracterstiques provoca que l’atenci que es presta a la persona gran sigui (involuntriament) inadequada, que el nivell d’estrs en les persones cuidadores sigui elevat, que aparegui la intolerncia i es disparin les crisis familiars. Tot aix pot provocar situacions d’abs i de maltractaments, de la qual cosa es desprn que cal cuidar el/la que cuida.

s possible que les futures generacions puguin disposar de dispositius adients que els permetin millorar la seva qualitat de vida quan no es valguin per elles mateixes. Per, per diverses raons tindrem situacions on el maltractament estructural o social s molt rellevant i esdev l’origen de gran part dels tipus de maltractament que s’experimenten en el terreny ms personal.

Els prejudicis, les conductes d’abs de poder, la manca de respecte, el desconeixement, les dificultats per tenir accs als serveis de salut i els serveis socials, entre d’altres, sn factors a tenir en compte per no generar discriminacions en grups socials.

La discriminaci per edat (edatisme) tamb s present en els estereotips negatius que s’apliquen a la vellesa.

Tamb s molt important, com a sistema de detecci, prestar atenci a l’evoluci de la modificaci de les capacitats cognitives. Moltes vegades les persones grans que pateixen maltractament tenen algun tipus de demncia associada a una prdua de capacitat cognitiva.

Per tots aquests motius creiem que la prevenci ha de ser una eina important.