El film d’lex Murrull i Dani de la Orden es projectar al Teatre de Blanes el 19 de gener a les 8 del vespre

Diuen que, de vegades, les victries no s’aconsegueixen guanyant. Aquesta s la premissa del film que el proper dijous encetar el Cicle de Cinema Gaud a Blanes, la cinquena que tindr lloc, de nou, allotjada al Teatre de Blanes. L’arrencada de la nova temporada del Cicle Gaud ho far amb ’42 Segundos’, una pellcula pica, ambientada a ms a ms en una de les etapes histriques recents de Catalunya ms intenses: els Jocs Olmpics de Barcelona ’92.

Fotogrames '42 Segundos', aquest dijous a les 20 h al Teatre de BlanesDes que al 1986 la capital catalana va ser escollida com a seu olmpica, el mn de l’esport es va esforar al mxim per fer esdevenir aquella cita en el millor aparador per reclamar la seva quota de protagonisme i demostrar que els atletes d’aqu tamb podien trencar marques, batre rcords i guanyar l’or olmpic. Durant tres setmanes que van encetar-se el 25 de juliol del 92, els esportistes catalans i espanyols van deixar una empremta inesborrable a la histria amb 22 medalles: 13 d’or, 7 de plata i 2 de bronze, la sisena millor marca al rnquing d’aquells JJOO.

“42 Segundos”: una histria real nostlgica i pica

Es va destacar en atletisme, tenis, vela i, per a sorpresa de tothom, tamb en waterpolo. L’estiu d’aquell 1992, quan la selecci espanyola de waterpolo es jugava l’or davant l’equip d’Itlia, es va aconseguir tota una fita: la gent va deixar de parlar de futbol per fer-ho de waterpolo i l’equip que liderava el seu capit, Manel Estiarte. De tot aix, i molt ms, en parla ’42 Segundos’. Emocionant i trepidant com solen ser-ho els films protagonitzats per esportistes, basat en aquest cas en fets molt reals.

Dirigida per Dani de la Orden i lex Murrull, ’42 Segundos’ s un exercici de nostlgia i l’pica que tenen totes aquelles pellcules que parlen sobre fites aconseguides ms amb el cor i l’esfor que no pas a fora d’esquitxar bitllets. La trama se centra al voltant dels seus dos protagonistes: Pedro Garca Aguado (encarnat per Jaime Lorente) i Manel Estiarte (a qui dna vida lvaro Cervantes), dos joves que arrosseguen problemes personals i tenen una filosofia diametralment oposada a l’hora d’entendre el mn de l’esport, per que van acabar sumant esforos. A pocs mesos perqu tinguessin lloc els Jocs Olmpics de Barcelona ’92, la selecci espanyola de waterpolo tenia totes les butlletes per passar all que es diu ‘sense pena ni glria’. No estaven preparats i necessitaven un cop d’efecte si no volien fer el ridcul jugant a casa. Aquest revulsiu va arribar en forma d’un nou entrenador amb fama de ser molt dur i tcniques de treball ms que qestionables: Dragan Matutinovic (interpretat per Tarik Filipovic), que s’havia guanyat a pols ser considerat com una bstia negra, un tcnic molt dur. Els seus mtodes extrems –feia corre l’equip cada dia 10 km en pendent i 10 km de nataci acompanyades d’exigents sessions al gimns- va aconseguir que l’equip liderat per Manel Estiarte –conegut llavors com el ‘Michael Jordan’ de l’aigua- arribs a la final per dirimir l’or i la plata. Aquell intens partit es va jugar el 9 d’agost de 1992 i, prova de la lluita que van mantenir els dos equips, s que es van haver de disputar fins a 3 prrrogues fins que finalment l’or es va decantar pels italians.

L’equip local no havia aconseguit d’apreciat or olmpic, per s que va fer vibrar tothom, aconseguit escriure un gran captol en la histria esportiva, tot i no guanyar, havent-se d’acontentar amb la plata. Ara b, com si d’un gui cinematogrfic es tracts, all que no van poder aconseguir al 1992 s que van fer-ho quatre anys ms tard, als JJOO d’Atlanta ’96.

El film ’42 Segons’, o la llegenda d’un equip que va fer histria, es projectar al Teatre de Blanes el dijous 19 de gener a les 8 del vespre. Entrades anticipades: https://www.teatredelacostabravasud.cat/ca/programacio/c/506--segundos.html