L’alcalde, ngel Canosa, i el president de la Federaci Catalana de Donants de Sang, Marc Ibars, han encapalat l’acte d’avui al municipi on cada any unes 1.250 persones donen sang i plasma

El migdia d’avui dissabte Blanes ha pogut finalment inaugurar un projecte que feia prop de tres dcades que es volia fer realitat: un reconeixement en forma de creaci artstica per homenatjar totes les persones que sn donants de sang. Aix com en la majoria de poblacions s’opta per fer una escultura, a Blanes es va decidir fer-ho de manera diferent i participativa.

S’ha elaborat un mural solidari carregat de significat, un reconeixement visual a moltes persones annimes que contribueixen a salvar vides amb el seu gest, donar sang, sense esperar res a canvi. El conjunt artstic s’ha esculpit directament sobre l’indret on es va triar installar-lo: una de les faanes de la Biblioteca Comarcal, on s’hi fan peridicament les donacions de sang, llevat dels anys de la pandmia. Es tracta de la faana que hi ha a l’esquerra de l’entrada principal, la que condueix a poder entrar en un dels serveis culturals que, a ms a ms, registra cada dia un major nombre d’usuaris al municipi. L’acte l’han encapalat l’alcalde de Blanes, ngel Canosa, i el president de la Federaci Catalana de Donants de Sang i vice-president de l’Associaci de Donants de Sang-Girona, Marc Ibars. Tamb han participat regidors i regidores del consistori, aix com representants de les diferents institucions i entitats implicades.

Inauguraci oficial del mural solidari d’homenatge als donants de sang

Seguint la filosofia que va impulsar la creaci d’aquest mural solidari com a senzill i eloqent homenatge, l’acte inaugural ha estat tamb molt espart. La tinenta d’alcalde de Salut Pblica, Marina Vallllosada, s’ha encarregat de donar la benvinguda a tothom, cedint la paraula a la creadora de l’obra, l’artista blanenca Snia Luna, qui ha explicat el significat que t.

Desprs s’han fet els parlaments oficials, encetats per la delegada de Blanes i responsable de la comarca de La Selva de l’Associaci de Donants de Sang-Girona, Ma Rosa Grau, seguida pel president de la Federaci Catalana de Donants de Sang, Marc Ibars. Per ltim, l’alcalde de Blanes, ngel Canosa, ha fet la cloenda de l’acte, agraint en especial la tasca que des de fa tants anys duen a terme a Blanes l’Associaci de Donants de Sang i el Banc de Sang i Teixits de Girona, representat avui pel seu cap de centre, Alfred Mingo. Abans del parlament final de l’alcalde, el president de la Federaci Catalana de Donants de Sang, Marc Ibars, ha volgut fer un agrament explcit envers l’Ajuntament de Blanes i la creadora de l’obra que homenatja les donadores i donadors de sang. Qui tamb s vicepresident de l’Associaci de Donants de Sang-Girona ha lliurat a ngel Canosa i Snia Luna la caracterstica escultura amb les tres gotes de sang que simbolitzen les tres vides que es beneficien amb una sola donaci.

Cada any donen sang i plasma a Blanes unes 1.250 persones

Un cop acabats els parlaments oficials, acollits a la Sala d’Actes Roberto Bolao, l’acci ha continuat a l’exterior de la Biblioteca Comarcal, just davant del conjunt escultric, on avui al mat hi havia tapat especialment per a la ocasi la part on s’explica el significat del conjunt escultric. Els i les principals protagonistes de l’acte d’avui s’han encarregat de sumar esforos i ajudar a descobrir plegats la placa, on es pot llegir el text: “Blanes, en agrament a totes i tots els donants de sang”.

La frase es complementa amb la silueta d’un cor del qual en cau una gota de sang, la simbologia ms coneguda que sol identificar la donaci. Ja fa temps que s constatable que Blanes s un dels indrets d’arreu de comarques gironines i Catalunya on cada any es registra un major nombre de donacions. Ms concretament, segons dades de l’Associaci de Donants de Sang, cada any prop de 1.250 persones donen sang i plasma en aquest municipi. Per aix l’Ajuntament de Blanes va decidir homenatjar els i les donants de sang simblicament a travs d’un muntatge escultric, atenent la petici de l’Associaci de Donadors de Sang de Girona. L’acte inaugural tamb ha comptat amb dues intervencions musicals a crrec del cantautor blanenc Bru Gallart, qui ha ofert la interpretaci de dos temes de creaci prpia: Amor Clandest i Qui Ets ?.

Implicaci ciutadana per contribuir al contingut del mural solidari

El mural solidari inaugurat avui l’ha dissenyat i elaborat l’artista blanenca Snia Luna. Ha fet realitat la petici del consistori respecte que es volia fugir de la tpica escultura que simbolitza una gota de sang, la ms utilitzada en d’altres municipis on ja s’erigeix un monument per homenatjar les persones que donen sang.

La proposta de Snia Luna aviat va agradar a tothom, ja que no tan sols fuig de les tpiques formes escultriques, sin tamb perqu s’ha fet comptant amb la necessria implicaci de la ciutadania, que ha contribut en el procs de creaci. Al llarg de l’estiu es va dipositar una urna oberta a la participaci de la ciutadania al vestbul de la Biblioteca Comarcal.

La proposta consistia en qu escrivissin en un paper, del propi puny i lletra de qui decids collaborar-hi, la paraula que simbolitzava per aquesta persona l’acci de donar sang. Es tractava que tothom qui volgus contribus de manera enigmtica en el procs, una incgnita que no es va desvetllar fins el passat mes d’octubre, quan Snia Luna va esculpir diverses paraules a la faana. Han participat desenes de persones que, de manera annima, van dipositar el paper amb la paraula escrita que havien triat.

D’entre aquest total de contribucions, l’artista en va triar una trentena, que ha reprodut amb la prpia calligrafia de qui la va escriure en el seu moment. Abans d’iniciar l’experincia, ja es va preveure que, llevat de comptades excepcions, les persones que han participat dipositant el seu respectiu suggeriment, han repetit una mateixa paraula que, sense saber-ho, ja havia proposat amb anterioritat alguna altra persona.

Per aix, a ning no l’ha d’estranyar que, si visita el mural solidari no reconegui la seva calligrafia en la paraula que va triar en el seu moment, tot i que sigui la mateixa. Les paraules s’han escrit una darrera de l’altra comenant per la punta de la faana que dna al Parc de la Salut que hi ha darrera la biblioteca, i acaba a tocar de l’entrada principal al servei cultural. Justament en aquesta altra punta s on s’hi ha incls una breu explicaci simblica perqu tot el conjunt artstic sigui ms entenedor per a tothom.

Pel que fa a la trentena de paraules esculpides a la faana –tant en catal com en castell, i incls frases breus acompanyades de smbols i mots en angls- sn les segents: vida, amor, salut, pupa, bonic :), life, ajuda, acci social, compartir salut, bondat + solidaritat, esperana, gratitud, empatia, ajudar, altrusmo !, humanitat, possibilitat, compartir, geners, necesario, renovaci, VIDA i AMOR.

Snia Luna, una artista blanenca especialitzada en restauraci

Snia Luna est especialitzada en tasques de restauraci i escultura, i la seva obra es pot veure principalment en faanes, jardins i edificis d’arreu de Catalunya i l’estat espanyol. La seva especialitat tamb l’ha dut a haver de viatjar ms lluny, com per exemple a Lone Tree, a l’estat de Colorado (Estats Units); a Lausanne (Sussa) i Saint Etinne (Frana).

Ha contribut a la restauraci i reposici d’estucs de l’emblemtica Casa Batll de Barcelona, Patrimoni de la Humanitat; l’estuc de cal amb pedres marcades i lliscats de la faana del Teatre Poliorama de Les Rambles de Barcelona; o b la restauraci i restituci d’esgrafiats que decoren el sostre de l’Esglsia de Santa Anna, al barri de Grcia de Barcelona. Tamb ha fet esgrafiats a l’Hotel Oriente de Barcelona i a la faana del Parlament de Catalunya, i ha estat membre de l’equip de pintura i decoraci en la pellcula de Fernando Trueba ‘El Embrujo de Shanghai’, rodada a Barcelona.