El tcnic de l’Arxiu Municipal, Aitor Roger, va parlar del seu llegat, aix com el d’altres artistes que tamb han deixat la seva petjada al municipi

El 13 d’octubre de l’any 2013 moria a Lloret de Mar desprs d’una llarg malaltia l’artista blanenc Esteve Baltrons i Roura, ms conegut internacionalment sota el seu nom artstic, Esteban de Balt. Per recordar la petjada que va deixar en vida als cors de molts blanencs i blanenques, per sobretot tamb dels visitants que omplien cada estiu el seu local, aquesta setmana s’ha fet un acte que, en bona part, es va dedicar a rememorar-ho.

Casal Cvic i Comunitari Benet Ribas, xerrada 'Blanes, terra d'artistes'Es tractava d’una xerrada a crrec de l’historiador blanenc i tcnic de l’Arxiu Municipal, Aitor Roger. Si b el ttol de la conferncia era ‘Blanes, terra d’artistes’, la segona part va quedar centrada ntegrament en recordar tant la seva trajectria vital com artstica, desprs que en primer lloc es va parlar d’artistes tant de Blanes com de fora que van desenvolupar la seva carrera al municipi. Aitor Roger, tcnic de l'Arxiu Municipal i gran coneixedor de la histria de BlanesEn aquest darrer sentit, Aitor Roger va parlar sobretot d’artistes plstics com Antoni Calder o els germans Josep Ma i Joan Padern. Tamb va enumerar Rafel Bataller, Joan Roig i Soler, Joan Junceda –de qui recentment s’han complert 75 anys de la seva mort-, Joan Llimona i Llusa Vidal, entre d’altres. Susanna Sola, directora del Casal Cvic i Comunitari Benet Ribas, es va encarregar d'introduir la xerradaL’acte va tenir lloc al Casal Cvic i Comunitari Benet Ribas, del Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat. No cal dir que la sala estava plena de gom a gom, sobretot per la gran petjada que va deixar al cor de molts blanencs i blanenques l’artista Esteban de Balt. Abans d’encetar la xerrada, va introduir la sessi la directora del Casal Benet Ribas, Susanna Sola, qui va agrair al conferenciant la seva implicaci.

Un artista de cap a peus, amb un carcter difcil per amb un cor immens

Esteve Baltrons i Roura va nixer el 12 de mar –curiosament la mateixa data en qu ho va fer el conferenciant, Aitor Roger- de l’any 1936. Va ser tota la vida un artista de cap a peus, amb un carcter a voltes difcil, per amb un cor geners que tothom apreciava. Era fill d’una famlia de terrassans del barri de Raval, al centre del municipi, i des de petit ja va demostrat que el que ms li agradava era cantar. Per aix va formar part de la Parrquia Santa Maria, on va destacar entre els seus companys per la qualitat de la seva veu.

Als 17 anys va comenar a provar sort com a cantant desprs que les seves primeres llions les va rebre del mestre Josep Espeita en una escola particular que el pianista de Rdio Barcelona tenia a Blanes. Esteve Baltrons va actuar amb diverses formacions catalanes de renom, aix com al mtic cabaret El Molino del Parallel de Barcelona. Hi cantava els temes ms coneguts del moment –entre finals de la dcada dels anys 50 i principis dels anys 60- i compartia escenaris amb Mary Mistral i Frank Johnson. Durant aquella poca tamb va actuar a d’altres conegudes sales com ara Bolero, Emprium, Ro, o el Teatre Victria. Fins i tot va participar en certmens musicals com ara el Festival de Can Catalana de Badalona, on va guanyar amb la can ‘El poble abandonat’. L’etapa de Barcelona li va permetre entrar en contacte amb el mn del cinema com a ballar en diverses pellcules com ‘La Bella Lola’, ‘Altas Variedades’, ‘Hay alguien tras la puerta’, o b ‘El rapto de las Sabinas’.

L’any 1969 va actuar per primera vegada a Alemanya, ms concretament al programa Der Goldene Shultz de Vico Torriani a la ZDF, la segona cadena de la televisi alemanya. A Munic, i grcies a la seva representant, Gerda Kell, va conixer el Doctor Heinz Stein, productor i propietari de la casa de discs Supertone, amb qui va signar el seu primer contracte de gravaci a l’estranger, cantant en alemany i castell.

L’any 1979 va ser un dels moments ms importants de la seva carrera artstica, ja que va participar a la pellcula de Peter Fleischmann, Die Hamburger Krankheit (El virus de Hamburgo), amb Helmut Griem i Fernando Arrabal. Tamb va formar part del grup d’artistes d’avantguarda alemanya que integraven l’espectacle Opera Curiosa, que dirigia l’actriu de renom Marianne Sgebrecht. L’Esteban de Balt tamb va obtenir l’xit i la popularitat –sobretot com a latin lover- a d’altres pasos d’Europa: Frana, ustria i Alemanya. Possiblement era ms popular fora que no pas al seu propi pas, un fet que sovint el propi cantant lamentava.A Blanes va tenir obert durant ms de trenta anys (1964-1998) el local Los Tarantos. Per a molts era el lloc de referncia per excellncia per passar una bona estona gaudint de les canons, les bromes i la complicitat de l’Esteban, que sempre ser recordat per ser un artista en majscules, com pocs en queden ja: polifactic, espectacular, seductor, divertit, atractiu i repartint somriures per a tothom.Els ltims anys de la seva vida els va passar a Lloret de Mar, on tamb va regentar durant uns anys un altre local fins que va haver de deixar d’actuar per motius de salut. El 23 de novembre de 2007 se li va retre a Blanes un emotiu homenatge a qui sens dubte s el cantant blanenc ms internacional, un acte on l’Esteban va poder gaudir de l’escalf i el reconeixement de tot un poble.