Es va presentar ahir al vespre al Teatre de Blanes amb entrada gratuta i es va completar amb el lliurament de la segona edici del receptari ‘La Cuina del Peix de Blanes’

Un dels trets caracterstics de l’ADN de Blanes sn les seves arrels marineres, el mn de la pesca que sempre ha estat un dels puntals de l’activitat econmica de la ciutat, i de la seva identitat. Per aix, qualsevol cosa que tingui a veure amb aquest mbit s una nova ocasi d’aprofundir en un tema que interessa molt.

Teatre de Blanes, ahir dijous Presentaci pblica del documental 'Blanes. Vides arran de mar'Aquest s el cas del documental que es va projectar ahir al vespre al teatre municipal: ‘Blanes. Vides Arran de Mar’, una de les accions incloses al projecte GALP (Grup d’Acci Local Pesquer) del 2023. L’objectiu s impulsar i fomentar el desenvolupament local en matria empresarial, turstica, d’ocupaci i formaci. S’ha potenciat i reforat el posicionament de la marca del municipi i la singularitat del territori a travs de la tradici pesquera de la ciutat i el sentit de pertinena. Mnica Rabassa, Ferran Martnez, Dolors Gordils i Toni Reyes es van encarregar de donar la benvinguda i introduir al nombrs pblic que omplia el Teatre de Blanes sobre el documental que es va projectarEl documental es va projectar fa dos mesos, formant part d’un acte restringit on es van presentar les principals accions realitzades dins el projecte GALP 2023. A l’hora d’organitzar la preparaci, contingut i rodatge del treball audiovisual, han sumat esforos dos dels departaments de l’Ajuntament de Blanes: l’Arxiu Municipal i Patrimoni Histric d’una banda, i Promoci de la Ciutat de l’altra. Desprs de la projecci restringida que es va fer a principis de setembre, des del consistori blanenc hi havia l’inters que tamb fos accessible a tota la ciutadania del municipi. D’aqu va nixer la idea d’organitzar la projecci pblica, amb entrada lliure, que va tenir lloc el vespre d’aquest passat dijous al Teatre de Blanes. L’acte el va encapalar la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Histric, Mnica Rabassa, acompanyada d’altres membres del consistori. De dalt a baix: Mnica Rabassa, Ferran Martnez, Dolors Gordils i Toni Reyes durant les respectives intervencions a l'acteMnica Rabassa es va encarregar de tancar el torn de parlaments desitjant al nombrs pblic assistent que gauds del treball cinematogrfic. Abans d’ella tamb van fer una breu introducci el patr major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martnez, aix com la coguionista i codirectora del documental, Dolors Gordils, de la productora Estratgies de Comunicaci Sntesi. Per la seva banda, el cap de l’Arxiu i Patrimoni Histric de l’Ajuntament de Blanes, Toni Reyes, es va encarregar de fer de mestre de cerimnies.

Estrena del documental ‘Blanes, vides arran de mar’

El documental posa en valor la situaci estratgica del port pesquer i la seva importncia en l’entramat econmic i social tant al municipi com als de la seva rea d’influncia. A travs dels testimonis de pescadors i altres persones del sector, es coneixen les rutines d’anar a pescar, quins tipus d’espcies recullen a la mar, la comercialitzaci a la llotja, i com arriben als ciutadans a travs de les peixateries.

Tamb es valoritza el fet que el Port de Blanes s el primer de les comarques gironines en captures i recaptaci econmica, i el quart a nivell de Catalunya. Un altre aspecte destacat s la duresa de l’ofici, que no sap d’horaris, amb jornades que comencen quan encara no ha sortit el sol, faci fred o faci calor, i en el cas de les teranyines, durant la nit. Les condicions climatolgiques no acostumen a frenar la seva feina, llevat de quan hi ha ventades fortes que provoquin molt mala mar. En l’actualitat hi ha 15 embarcacions d’arrossegament associades a la Confraria de Pescadors, i les cmeres de ‘Blanes, vides arran de mar’ han seguit l’activitat de tres d’aquestes barques: la teranyina de la Famlia Palaus, amb el patr Llus Trias; el quillat Estelada, amb Josep Maria Vias; i la sonsera Rosa Dos, de Josep Sol. El seguiment de les seves rutines propicien les imatges ms espectaculars del documental i les entrevistes ms interessants sobre com s la seva feina i la seva vida. Entre els testimonis s’hi inclou el d’Iris Triola, una de les dues niques pescadores que hi ha actualment a Catalunya. Altres testimonis sn Josep i Marc Pou, d’una de les nissagues de pescadors de Blanes amb ms histria; Eva Ros, portaveu de Peixos Ros, una de les empreses ms importants de Catalunya; i Pere Vias, ex pescador de 95 anys creador d’una collecci de maquetes de vaixells i xarxes en miniatura. Ara b, una de les veus principals del documental s la del Patr Major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martnez. Reivindica la importncia del moll pesquer com a potncia econmica del municipi. Actualment ocupa 170 pescadors, als quals cal sumar la els centenars de llocs de feina que genera. Per aix, remarca: “La primera empresa important que hi havia a Blanes era la SAFA. Per, a dia d’avui, l’empresa ms important jo posaria la m al foc que s el port pesquer”.

2a edici del Receptari ‘La Cuina del Peix de Blanes’

Abans de la projecci, l’acte d’ahir al vespre es va completar amb el lliurament dels exemplars de la segona edici que s’ha fet del llibret ‘La Cuina el Peix de Blanes’, desprs que els exemplars de la primera edici es van exhaurir rpidament, en molt poc temps. Els nous exemplars s’estan repartint als representants dels sectors relacionats amb la publicaci del llibret

La producci del documental, aix com la resta de les accions empreses durant els darrers mesos han estat cofinanades pel Fons Europeu Martim i de la Pesca; la Direcci General de Pesca de la Generalitat i el Departament d’Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural de la Generalitat; la Diputaci de Girona; i l’Ajuntament de Blanes amb el suport del Grup d’Acci Local Pesquer (GALP Costa Brava).