Es va estrenar ahir durant l’acte de cloenda i presentaci dels resultats del projecte GALP 2023, que va incloure una degustaci de plats del receptari de cuina publicat enguany

Per segon any consecutiu, la Confraria de Pescadors de Blanes ha acollit la cloenda i presentaci de resultats del projecte GALP (Grup d’Acci Local Pesquer) 2023, ‘Blanes Arran del Plat’. D’aquesta manera, s’ha donat continutat a les accions realitzades al 2022, presentades en un acte anleg celebrat tamb a la mateixa llotja l’octubre de l’any passat.

Ferran Martnez, Patr Major de la Confraria de Pescadors, donant la benvinguda a l'acte celebrat ahir al vespreLes accions realitzades a Blanes durant els darrers mesos en el marc del projecte ‘Blanes Arran del Plat’ han seguit en la mateixa lnia: impulsar i fomentar el desenvolupament local en matria empresarial, turstica, d’ocupaci i formaci. S’ha potenciat i reforat el posicionament de la marca del municipi i la singularitat del territori a travs de la tradici pesquera de la ciutat i el sentit de pertinena. D'esquerra a dreta: Elisabet Snchez, Jordi Hernndez, Ferran Martnez, Sergi Tudela, Nil Papiol i Mireia EsteveL’acte celebrat ahir al vespre el van encapalar l’alcalde de Blanes, Jordi Hernndez, i Sergi Tudela, director general de Poltica Martima i Pesquera Sostenible de la Generalitat. Tamb van participar Elisabet Snchez, directora dels Serveis Territorials d’Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural; Nil Papiol, diputat d’ODS i Patrimoni Natural de la Diputaci de Girona; Antonio Marzoa, Patr Major de la Confraria de Pescadors d’Arenys i president del GALP Costa Brava Sud-Maresme; i la gerent del GALP, Mireia Esteve. De dalt a baix: Sergi Tudela, Nil Papiol i Jordi HernndezEls acompanyaven regidores i regidors de l’Ajuntament i el Patr Major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martnez, qui va actuar com amfitri i mestre de cerimnies. Per la seva banda, les tcniques de Promoci de la Ciutat Cristina Cassola i Ldia Muoz, es van encarregar de fer la presentaci de les accions i resultats del projecte. Les accions desenvolupades estan vinculades amb un objectiu com: promoure el consum del peix de proximitat, l’apropament del mn local pesquer a la ciutadania i fomentar el turisme familiar. Per aix, com a cloenda de l’acte, es va convidar als i les assistents a un tastet de receptes marineres blanenques a la Llotja de la Confraria, comptant amb la collaboraci de l’Associaci d’Hostaleria de Blanes, amb tres dels seus establiments associats: La Balma, Caf del Mar i Tarann.

Receptari de Cuina, Tallers de Show Cooking i Dossiers Pedaggics

Entre les diferents accions realitzades, destaca l’edici i presentaci pblica del receptari ‘La cuina del Peix de Blanes, que recull receptes de cuineres de la poblaci on comena la Costa Brava per donar un valor afegit al peix blanenc i potenciar el patrimoni cultural martim i pesquer. Alhora, s’ha valoritzat i donat a conixer el paper essencial de les dones en el consum de peix popular.

Ldia Muoz i Cristina Cassola, del Departament de Promoci de la Ciutat, van exposar les principals accions i conclusions del GALPLes receptes recollides sn fruit del treball realitat al projecte GALP 2022, una publicaci de la qual se n’han editat 1.000 exemplars. L’edici fsica es va exhaurir durant els primers dies de la seva distribui a les peixateries blanenques. Ara b, hi ha la opci de poder accedir a l’edici digital a la web de Promoci de la Ciutat o mitjanant els QR’s presents en aquests establiments. D’altra banda, durant els darrers mesos s’han fet 12 Tallers de Show Cooking de receptes blanenques, i una altra de les accions ha consistit en crear un recurs pedaggic en format de 4 dossiers temtics amb l’objectiu d’acostar la realitat pesquera de Blanes als alumnes del municipi. En aquesta iniciativa s’ha comptat amb la complicitat de l’Escola Joaquim Ruyra per avaluar-la com a prova pilot.

Estrena del documental ‘Blanes, vides arran de mar’

Enllaant amb aquesta darrera qesti, una altra de les accions dels darrers mesos tamb s’oferir a les escoles perqu, ja a les aules, valorin la importncia del sector pesquer. Es tracta del vdeo ‘Blanes, vides arran de mar’, produt per l’Ajuntament de Blanes amb el suport del Grup d’Acci Local Pesquer (GALP Costa Brava).

El documental posa en valor la situaci estratgica del port pesquer i la seva importncia en l’entramat econmic i social tant al municipi com als de la seva rea d’influncia. A travs dels testimonis de pescadors i altres persones del sector, es coneixen les rutines d’anar a pescar, quins tipus d’espcies recullen a la mar, la comercialitzaci a la llotja, i com arriben als ciutadans a travs de les peixateries.

Projecci del documental 'Blanes, vides arran de mar'Tamb es valoritza el fet que el Port de Blanes s el primer de les comarques gironines en captures i recaptaci econmica, i el quart a nivell de Catalunya. Un altre aspecte destacat s la duresa de l’ofici, que no sap d’horaris, amb jornades que comencen quan encara no ha sortit el sol, faci fred o faci calor, i en el cas de les teranyines, durant la nit. Les condicions climatolgiques no acostumen a frenar la seva feina, llevat de quan hi ha ventades fortes que provoquin molt mala mar.

En l’actualitat hi ha 15 embarcacions d’arrossegament associades a la Confraria de Pescadors, i les cmeres de ‘Blanes, vides arran de mar’ han seguit l’activitat de tres d’aquestes barques: la teranyina de la Famlia Palaus, amb el patr Llus Trias; el quillat Estelada, amb Josep Maria Vias; i la sonsera Rosa Dos, de Josep Sol. El seguiment de les seves rutines propicien les imatges ms espectaculars del documental i les entrevistes ms interessants sobre com s la seva feina i la seva vida. Entre els testimonis s’hi inclou el d’Iris Triola, una de les dues niques pescadores que hi ha actualment a Catalunya.

Rodatge del documental 'Blanes, Vides arran de Mar'Altres testimonis sn Josep i Marc Pou, d’una de les nissagues de pescadors de Blanes amb ms histria; Eva Ros, portaveu de Peixos Ros, una de les empreses ms importants de Catalunya; i Pere Vias, ex pescador de 95 anys creador d’una collecci de maquetes de vaixells i xarxes en miniatura. Ara b, una de les veus principals del documental s la del Patr Major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martnez. D'esquerra a dreta, en primer terme: Montse Torres i Toni Reyes (Ajuntament) amb Dolors Gordils i Jaume Ginest (direcci i gui del documental)Reivindica la importncia del moll pesquer com a potncia econmica del municipi, ja que en aquests moments ocupa cap a 170 pescadors, als quals cal sumar la quinzena de treballadors que hi ha a les installacions de la confraria i els centenars de llocs de feina que genera. Per aix, remarca: “La primera empresa important que hi havia aqu a Blanes era la SAFA. Per, a dia d’avui, l’empresa ms important que pot tenir Blanes jo posaria la m al foc que s el port pesquer”. El treball flmic s’ha produt a travs de l’Arxiu Municipal i Patrimoni i Promoci de la Ciutat amb la collaboraci d’Estratgies de Comunicaci Sntesi. La direcci i gui han anat a crrec de Dolors Gordils i Jaume Ginest; amb realitzaci i etalonatge de Delf Roca i el suport d’lex Mas en la imatge. El so directe i la postproducci de so han anat a crrec de Marc Abad. L'acte es va tancar amb tastets de cuina marinera a la Llotja de la Confraria de Pescadors de BlanesTotes les accions empreses durant els darrers mesos han estat cofinanades pel Fons Europeu Martim i de la Pesca; la Direcci General de Pesca de la Generalitat i el Departament d’Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural de la Generalitat; la Diputaci de Girona; i l’Ajuntament de Blanes amb el suport del Grup d’Acci Local Pesquer (GALP Costa Brava).