Conegut pel seu tarann dialogant i emprenedor, se’l recordar sempre per haver impulsat la installaci de l’escultura ‘Portal de la Costa Brava’ que marca el seu inici a Sa Palomera

La Parrquia Sagrada Famlia d’Els Pins, el barri on va viure durant tants anys i on tamb hi tenia el conegut establiment d’esports que duia el seu nom, ha acollit aquest mat el darrer adu a Francesc Pujad Viv, qui va morir dilluns passat als 83 anys d’edat. Va ser regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Blanes durant 12 anys, des del 1995 fins al 2007, i durant el govern d’acord entre CiU i ERC, del 1999 al 2003, va ser regidor de Turisme.

A la dreta de la imatge, Francesc Pujad en una imatge d'arxiu de la Festa Major del 1998 - Fons Documental Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)Per sobre de tot, per, Francesc Pujad era conegut per tothom pel seu carcter dialogant, cordial, educat i de consens, i de fet se’l definia sovint com el poltic menys poltic, perqu ell mateix aix ho entenia. Quan se li preguntava com es definia, Francesc Pujad sempre contestava ”no sc ni de dretes ni d’esquerres, sc de Blanes’. Durant el seu pas pel consistori blanenc ho va demostrar sempre en les seves accions i en les seves paraules, recolzant aquelles propostes que veia positives per a la ciutat, independentment de la fora poltica que la presents. Francesc Pujad durant la presa de possessi com a regidor de l'Ajuntament de Blanes l'any 1999 - Fons Documental Arxiu Municipal de Blanes (AMBL)Relacionat amb el comer i el turisme local –la seva botiga ‘Esports Pujad’ al costat de la de la seva dona ‘Novetats Manolita’ encara est situada al barri d’Els Pins, en plena zona turstica-, va comenar la seva carreta poltica a finals dels anys 80 a les llistes de Convergncia i Uni, . Llavors no va arribar a entrar al consistori, i posteriorment li van proposar encapalar la llista del Partit Popular, i ho va arribar a fer en quatre ocasions. Salutaci Oficial de la Policia Local de Blanes a l'entrada del fretre a la Parrquia Sagrada Famlia, aquest matLa primera vegada, a les eleccions del 1991, no va aconseguir representaci. La segona i la tercera el PP va tenir un regidor, i a la quarta dos. Als comicis municipals del 2007 havia de tornar a encapalar la candidatura, i de fet aix es va anunciar. Per finalment el propi Pujad va renunciar a encapalar la candidatura, fent gala una vegada ms del seu tarann discret, ntegre i lleial, sense donar ms explicacions que raons personals. Precisament per tots aquests motius, aquest mat la Parrquia Sagrada Famlia estava farcida de vens i venes d’Els Pins -entre ells l’alcalde de Blanes, Jordi Hernndez-, per tamb d’actuals i pretrits regidors i batlles que van coincidir amb ell al seu pas per l’Ajuntament de Blanes. Una representaci de la Policia Local de Blanes li ha fet la darrera salutaci oficial a l’entrada de l’esglsia, on precisament avui hi havia una somrient fotografia de Francesc Pujad per agrair tothom qui hagus acudit a donar-li el darrer adu. Una darrera salutaci cordial de qui en vida sempre va ser atent en tot moment.

Recordat per l’escultura ‘Portal de la Costa Brava’ inaugurada el 2002

La inquietud d’aquest poltic de mirada blava i tranquilla sempre va ser millorar el municipi, i aquesta seva prioritat passava per davant de les sigles poltiques que representava. Durant dotze anys va alinear-se al costat de molts propostes, vinguessin d’on vinguessin. L’nica condici que s’auto-imposava era que beneficis a Blanes. Una de les actuacions que va impulsar, per la qual sempre ser recordat, va ser la installaci de l’escultura ‘Portal de la Costa Brava’, un arc de grans dimensions que s’enlaira cel a munt, al punt que marca l’inici de la Costa Brava: davant la Roca de Sa Palomera.

s obra de l’artista Antoni Rossell, i va ser inaugurada a finals de l’any 2002. T efectivament forma de portal, per tamb evoca l’esvelta lnia d’una vela dels vaixells que voregen el seu entorn. Als seus peus s’hi pot llegir la llegenda ‘Portal de la Costa Brava’, una reivindicaci que Blanes sempre ha reclamat d’en de la publicaci del 1908 signada pel periodista Ferran Agull en qu batejava la costa gironina com a Costa Brava.