La presentaci de la revista anual de l’Arxiu Municipal va omplir la sala de plens de gom a gom per conixer el seu contingut

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes va omplir-se ahir al vespre de gom a gom per assistir a un esdeveniment que des de fa un quart de segle t un espai reservat a les agendes de molts blanencs i blanenques en general, i d’amants de la histria local en especial. Es tracta de la presentaci de la revista ‘Blanda’, que edita amb carcter anual l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes, i que en aquesta ocasi ja ha arribat a la seva 26a edici.

L'alcalde de Blanes, la regidora de l'Arxiu i Patrimoni Histric, amb els autors i autores dels articles de contingut del nmero 26 de la revista BlandaSi l’acte ja ha esdevingut un costum, tamb ho s que sempre compti amb una nodrida assistncia, perqu ning no es vol perdre una publicaci que compta amb un gran nombre d’adeptes. La principal ra s que, des de fa ms de 25 anys, cada nou nmero dna a conixer nous detalls, aspectes indits de la histria blanenca, o b detalls que noms els molt entesos i enteses en la matria poden saber, per en canvi la majoria de convilatans i convilatanes no. L’alcalde de Blanes, Jordi Hernndez, i la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Histric de l’Ajuntament, Mnica Rabassa, van encapalar l’acte on l’arxiver i director del servei, Toni Reyes, va actuar com a mestre de cerimnies. Per la seva banda, el tcnic de l’Arxiu, Aitor Roger, va donar el necessari suport logstic perqu a mesura que s’anava coneixent el contingut de la revista, s’acompanyessin les explicacions amb fotografies projectades. Mnica Rabassa, regidora de l'Arxiu Municipal i Patrimoni Histric; Jordi Hernndez, alcalde de Blanes; i Toni Reyes, arxiver i director del serveiDesprs de les paraules de benvinguda de Mnica Rabassa i Jordi Hernndez –qui a ms a ms d’interessar-se com alcalde pel contingut de la revista, tamb ho va fer per la seva condici d’historiador-, ja es va entrar en matria. Els autors i autores de les diverses recerques, biografies i articles de contingut, van anar desvetllant el ms interessant dels respectius treballs.

40 anys de l’histric enderroc del Tur d’Els Piteus

La portada de ‘Blanda’ ja sol donar una pista respecte algun dels articles ms interessants que s’hi inclouen. Enguany la pintura titulada ‘Des de Sa Palomera’, de Joan Padern Faig datada del 1960 mostra un petit monticle costaner que avui dia ja no existeix. Es tracta del Tur d’Els Piteus, un promontori que hi havia a tocar de la Plaa Catalunya que es va enderrocar per poder donar continutat al Passeig de Mar en direcci a Els Pins.

Pintura 'Des de Sa Palomera', de Joan Padern, que illustra la portada de la Revista Blanda, on es veu reprodut l'antic Tur d'Els PiteusL’article que en parla es titula ‘40 anys sense els Piteus’, i el signa precisament el tcnic de l’Arxiu Municipal Aitor Roger. L’histric enderroc, que va contribuir a donar una major fludesa connectiva entre Blanes Centre i Els Pins va tenir lloc el maig de l’any 1983 i, com se sol dir, va marcar un abans i un desprs tant per a la circulaci com per a la configuraci del seu paisatge urb. Tant s aix, que avui dia costa d’imaginar la limitaci que significava fins fa 40 anys haver de rodejar el promontori per seguir resseguint el Passeig de Mar. Imatge de dalt: tasques d'enderroc de l'antic tur d'Es Piteus vist des de la Plaa Catalunya Fons Documental Fotogrfic Rubi, anys 80, Arxiu Municipal de Blanes Imatge de baix: Aitor Roger, tcnic de l'Arxiu Municipal i autor de l'article de recercaAra b, no tothom hi veia avantatges. Per aix es va posar en marxa la campanya ‘Salvem Els Piteus’ recolzada per qui considerava que desfer-se d’Els Piteus contribuiria a incrementar el caos circulatori, cosa la qual va resultar ser exactament a l’inrevs. A banda de recordar el context histric, Aitor Roger tamb ha recollit el testimoni de vuit persones que van viure-ho de ben a prop.

100 anys de l’empresa SAFA/Nylstar: un valus patrimoni industrial

A Blanes parlar de l’antiga factoria SAFA –actualment, Nylstar- s referir-se a una empresa que durant molts anys va contribuir no tan sols a ser un motor socio-econmic de la ciutat on comena Blanes. Tamb ho va ser a nivell comarcal durant el darrer segle XX. Prcticament hi ha ben pocs blanencs i blanenques que no tinguin famlia que hi va treballar, o b coneguin alg que va fer-ho.

A la dreta de la imatge, Toni Reyes, autor de l'article de recerca sobre la SAFAL’any passat el complex industrial SAFA –Societat Annima de Fibres Artificials S.A.- va complir el primer segle de vida, tot i que en l’actualitat est molt lluny d’assemblar-se a la frentica activitat que la caracteritzava, ja que l’empresa est immersa en un moment crtic, immersa en un concurs de creditors. L’arxiver i director del servei, Toni Reyes, s’encarrega de desvetllar el valus patrimoni histric, industrial i cultural que hi ha entre els murs de l’antiga i llegendria factoria.

D’una banda, hi ha les nombroses mostres d’arquitectura industrial com ara naus, xemeneies, passos de connexi, els xalets on vivien alguns dels treballadors, etc. I de l’altra, les empremtes que va deixar quant a paisatge industrial va encara ms enll, amb la caserna de la Gurdia Civil, les cases dels directius, els pous de captaci, les colnies dels fills dels obrers, l’economat, el moviment obrer, o fins i tot la fixaci de nova toponmia al municipi.

Imatge de l'empresa SAFA, 1973- Fons Nylstar Arxiu Municipal de BlanesToni Reyes considera que aquest ric patrimoni industrial esdev una pea imprescindible per poder entendre la societat contempornia de Blanes i la seva rea d’influncia. Perqu, el qu si s irrefutable, s que el Blanes actual no es pot entendre amb tota la seva extensi i complexitat sense tenir en compte la influncia i el paper transformador que ha tingut l’antiga SAFA a la poblaci blanenca durant 100 anys.

Resta d’articles i continguts del Nmero 26 de la Revista Blanda

La resta de recerques incloses al nmero 26 de la Revista Blanda sn: Els bungalows dels alemanys. Testimoni d’un parads perdut, de Susanna Subas-Auswitz; El Centre de Formaci d’Adults Es Piteus, de Josep Muoz –qui s actualment el seu director-; aix com Jordi Isern Sagrera, vivncies d’un constructor a Blanes, relatada pel mateix protagonista.

En l’apartat de biografies n’hi ha dues: Apunts d’Histria Oral: Merc Oms i Bassols, de Maria ngela Sagrera Perpi; i la nissaga de recaders. L’lbum de fotografies de Glria Alemany Valls, que tamb ha escrit Aitor Roger. A la secci per conixer els fons documentals custodiats a l’Arxiu Municipal l’administratiu d’aquest servei, Joaquim Roura, explica curiositats del vaixell No fue vencido a partir del quadern de bitcola del segle XIX. La revista ‘Blanda’ tamb dedica un extens apartat per repassar les novetats i notcies que hi ha hagut al voltant de l’Arxiu Municipal durant l’any anterior a la publicaci del nou nmero. Especialment sobre les donacions de famlies i particulars que han cedit documents de tot tipus: llibres i textos, pergamins, fotografies, vdeos, pellcules... En aquest darrer sentit, hi ha dos reculls d’imatges amb un pes especfic propi per l’especial empremta histrica deixada. D’una banda, sobre Ma Dolors Oms i Bassols, qui va ser la primera alcaldessa de l’actual poca democrtica i, fins al moment, l’nica dona en ocupar aquest crrec. De l’altra, les fotografies del fons Puig Vieta tracten sobre la Vida d’Americano. Per ltim, el darrer apartat de la revista anomenat ‘Bibliografia’ recull les publicacions blanenques que hi ha hagut durant els darrers 12 mesos.