Amb motiu del cicle s’ha fet un acte amb l’advocada colombiana especialitzada en el procs de pau al seu pas, Victoria Hernndez, i Jaume Soler, activista de cooperaci internacional

Un dels actes acadmicament ms interessants amb qu ha comptat aquest 2023 el cicle de la ‘Setmana per la Pau’ organitzada per l’Ajuntament de Blanes amb el suport d’un bon grapat d’entitats i institucions unides per un mateix objectiu, ha estat el qu va tenir lloc dimarts passat a la tarda a la Sala de Plens del consistori. I s que precisament el tema que plantejava no s ni de bon tros fcil d’afrontar.

Benvinguda a l'acte a crrec de la tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Marina VallllosadaEs tractava de fer una Xerrada-Colloqui sobre ‘Els Processos de Pau a l’Amrica Llatina: Esperances i Resistncies’, una qesti que no est ni molt menys tancada, que continua latent ara mateix, en l’actualitat. Per parlar d’aquesta qesti es va comptar dos ponents molt versats en les respectives matries que van tractar relacionades amb el marc de la conversa. D’una banda, Victria Hernndez, advocada colombiana especialitzada en el procs de pau al seu pas, i que s orientadora jurdica d’ASOCOLGI: l’Associaci Sociocultural de Colombians per a la Integraci a Girona. De l’altra, qui tamb va parlar va ser Jaume Soler, activista de la cooperaci i solidaritat internacionalista, qui va ser alcalde d’Arbcies durant diversos mandats, i que actualment s president de SOARPAL: Solidaritat Arbcies PAlacaguna, la ciutat nicaragenca amb qui la poblaci selvatana est agermanada. Abans d’entrar en matria, la regidora de Nova Ciutadania i Solidaritat, Marina Vallllosada, va adrear-se al pblic assistent per donar-los la benvinguda, i va agrair molt especialment als dos ponents la seva participaci en l’acte de la Setmana per la Pau 2023. En aquest cas, l’acte que encapalava l’organitzava de nou la Comissi de Cooperaci, Solidaritat i Cohesi Social –motor de la Setmana per la Pau-, amb el suport especfic de SOARPAL i ASOCOLGI, aix com de Blanes Solidari.

Els Processos de Pau a l’Amrica Llatina: el cas de Colmbia

Per aquesta particular implicaci de Blanes Solidari, abans que comencs la xerrada de la primera ponent, la introducci va anar a crrec de Joan Rius en representaci d’aquesta entitat. Precisament havia estat el propi Joan Rius qui el dia anterior a la xerrada, el vespre de dilluns ja s’havia encarregat de llegir el ‘Manifest per la Pau’, l’acte que va encetar el cicle de la ‘Setmana per la Pau’ 2023 a Blanes.

Introducci a crrec de Joan Rius, de Blanes SolidariEl representant de l’entitat solidria blanenca va explicar el convenciment que a tothom involucrat amb aquests moviments els anima l’esperana d’aconseguir que la coexistncia pacfica sigui una realitat. Un desig realment difcil d’assolir per no per aix s’hi continuar treballant-hi pacficament per abastar, una lluita des de la no violncia que ha de fer equilibris amb els poders poltics, econmics i militars, un estira-i-afluixa que la histria de la humanitat coneix prou b. Victoria Hernndez i Jaume SolerVictria Hernndez, des de la seva prpia experincia com a ciutadana de Colmbia, va parlar sobre les negociacions en els processos de pau amb les guerrilles de les FARC i l’ELN durant la presidncia de Juan Manuel Santos. En especial l’any 2012, quan es van tractar cinc punts de negociaci en especial.

L’un era la reforma rural integral, el segon la participaci poltica, el tercer la fi del conflicte prpiament dit, el quart les drogues illcites i el cinqu les vctimes que estava produint el conflicte. La representant de l’Associaci Sociocultural de Colombians per a la Integraci a Girona va recordar que les FARC havien sorgit com una lluita dels lliberals versus els conservadors, ajudar als ms pobres del pas, per que les drogues illcites havien estat tamb la seva font de finanament

Diversos entesos coincideixen en qu les terres i les drogues sn cabdals per a la construcci de la pau i estan ntimament relacionades. Per aix, el referndum sobre els Acords de Pau firmats entre el govern i les FARC celebrat l’octubre de 2016 va guanyar el ‘No’, la qual cosa va provocar que s’entrs en una poca d’incertesa, deixant pals que la societat colombiana estava dividida per la meitat.

Els Processos de Pau a l’Amrica Llatina: els cassos d’Amrica Central

Per la seva banda, Jaume Soler va centrar la seva aportaci en parlar sobre els processos de pau a l’Amrica Central entre el 1983 i el 1996, centrat especialment en tres dels pasos: Guatemala, El Salvador i Nicaragua. En aquest sentit, el ponent va recordar el conegut concepte ests especialment durant els anys 80 sobre que l’Amrica Llatina era el ‘pati del darrera’ dels Estats Units.

Nria Lavado, Jaume Soler i Victria HernndezL’America’s Backyard s’ha utilitzat sovint en contexts de cincies poltiques i relacions internacionals per referir-se a l’esfera d’influncia de dels Estats Units arreu del mn, per especialment a l’Amrica Llatina, sobretot per la seva proximitat geogrfica. Una rea de tradicional dominaci i hegemonia dels Estats Units envers la seva principal esfera d’influncia.

Jaume Soler coneix de primera m la situaci a Nicaragua per la seva especial implicaci amb aquest pas centreameric, ja que Arbcies i Palacagina mantenen des de fa dcades un agermanament actiu, impulsat durant el seu mandat. A ms a ms, hi viatja peridicament i s’informa a travs de diversos mitjans, fent un seguiment de l’actualitat.

Segons el president de SOARPAL, Nicaragua fa ms de 150 anys que s vctima d’una ocupaci estratgica per part dels Estats Units, una relaci d’agressiu control que, arran de la revoluci sandinista dels anys 70, va esclatar en un conflicte que va provocar ms de 50.000 morts en una dcada.

Aquell enfrontament va ser fruit de l’anomenada Doctrina Monroe, s a dir: l’intervencionisme dels Estats Units en tot all que passi al continent, el concepte que Amrica Llatina s el pati del darrera en relaci a Nord Amrica. A Nicaragua, per, al contrari que en d’altres pasos, est molt arrelada la idea de la defensa de la prpia sobirania nacional. Per aix a Augusto Csar Sandino, qui a principis del segle XX va aconseguir fer fora del pas l’exrcit nord americ, se’l coneix com ‘el general dels homes lliures’.

Cal dir, per, que l’aportaci ms espontnia de la vetllada la va fer al final de l’acte una jove oient que havia assistit a la xerrada-colloqui. Es tractava de la Darlie, qui va agrair les explicacions que s’havien estat fent, especialment les relacionades amb el seu pas d’origen, Colmbia, i el seu desig que l’anhelada pau pugui arribar a ser una realitat, eradicar una violncia present encara en molts fronts.