El Parlament de Catalunya dna suport a la candidatura de la tradici de fer estores de flors, liderada per la Federaci Catalana de Catifaires que es presentar aquest 2024

Tant a Blanes com a Arbcies, dues poblacions selvatanes unides per una mateixa tradici, poder gaudir de les aromtiques catifes de flors es remunta a molt temps enrere. A mitjans del segle XX van desaparixer de molts municipis, per posteriorment van revifar amb l’impuls cvic popular. Ara, amb la candidatura que lidera la Federaci Catalana de Catifaires, es tracta de fer aquesta tradici encara ms coneguda, ms internacional, si es vol.

Estores de Flors de Raval, juny 2023El Parlament de Catalunya, amb tots i totes les diputades posades en peu aplaudint, ha aprovat recentment una declaraci institucional per donar suport a la candidatura per inscriure l’art de crear catifes de flors i altres elements naturals com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Tanmateix, el Parlament demana a totes les institucions pbliques de Catalunya que s’adhereixin a la iniciativa.

Amb aquesta declaraci, el Parlament reconeix la tasca que duu a terme la Federaci Catalana d’Entitats Catifaires a la qual pertanyen les dues entitats que impulsen aquest art als seus respectius municipis de Blanes i Arbcies. La federaci treballa des de fa 18 anys per posar Catalunya al mapa del mn catifaire, aix com per consolidar un moviment social, cultural i artstic creat com una xarxa d’interacci cultural.

Prop de mig segle de tradici recuperada a Blanes

A Blanes aviat far mig segle de vida que una colla de vens del popular barri de Raval, al nucli histric de la ciutat, van sumar illusi i energies conjuntament amb el rector de la Parrquia Santa Maria, per recuperar l’antiga tradici de mitjans del segle XX. Consisteix en elaborar aromtiques catifes de flors i altres elements naturals als carrers del barri de Raval coincidint amb la Diada de Corpus.

L’Associaci Estores de Raval de Blanes, encapalada per la seva presidenta Roser Divisn, est formada per una vintena de persones que treballen activament per a la creaci de catifes. Una tasca que quan culmina la seva celebraci, el diumenge previ a la process de corpus, compta amb el suport i la collaboraci d’un bon grapat de mans de totes les edats que uneixen ganes i illusi per confeccionar les estores. En l’actualitat, l’Associaci Estores de Raval de Blanes continua encarregant-se de totes els detalls de l’organitzaci amb el suport de l’Ajuntament de Blanes. Una tasca que s’enceta a principis d’any, amb la planificaci dels continguts que hi haur de cara a la Diada de Corpus. Durant aquests darrers anys l’entitat ha comptat amb la collaboraci de diverses dones i homes artistes de Blanes, que posen al servei de tothom qui vulgui gaudir-ho la seva creativitat, amb dissenys d’estores florals que rivalitzen en originalitat i color. Un exercici visual i sensitiu molt agrat quan est esclatant la primavera. Una estora de flors a Arbcies, on tamb es conrea aquest art des de fa anysPer la seva banda, l’Associaci de Catifaires d’Arbcies va nixer l’any 2005, per amb anterioritat aquesta tradici ja s’havia perdurat. La va fundar un grup de venes i vens de la poblaci de la Selva interior que defensen la cultura popular, cooperativa i amb un marcat component social. Entenen que aquest model cultural noms pot ser impulsat des de l’associacionisme.

La candidatura a la UNESCO es presentar aquest 2024

Les dues entitats de Blanes i Arbcies pertanyen a la Federaci Catalana d’Entitats Catifaires que, segons dades prpies, remarca que ms de 200.000 persones s’acosten cada any a veure les creacions fetes per prop de 5.000 persones, entre socis i collaboradors. Una part important de la rellevncia que actualment ha adquirit Catalunya l’art efmer de crear catifes de flors es deu a la tasca que desenvolupa l’entitat popular.

La Federaci Catalana d’Entitats Catifaires ha impulsat una candidatura internacional de manera conjunta amb Mxic, Malta, Blgica i Itlia, pasos que comparteixen aquest art perqu figuri inscrit a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Aquesta candidatura est previst que es presenti aquest 2024, i es valorar de ara a l’any vinent.