L’activitat s’ha tancat fa pocs dies, desprs que es va encetar el 8 de juliol amb una multitudinria recreaci davant la Font Gtica del vescomtat

Les jornades ‘Blanes en Temps dels Cabrera’, que volen reivindicar el passat medieval de la ciutat, han comptat amb la participaci de ms de 2.000 persones. La major part, ms de 1.800, sn les que s’han acostat a l’exposici ‘Vescomtat de Cabrera. La fora d’un territori’, inaugurada el vuit de juliol, que va acabar la seva singladura la setmana passada. Les 250 persones restants, van assistir a d’altres activitats incloses al cicle de les jornades.

Una de les Visites Guiades que es va fer a les Jornades 'Blanes en Temps dels Cabrera', amb l'arqueleg Joan LlinsUn centenar han participat en alguna de les quatre Visites Guiades que s’han fet per conixer el legat dels Cabrera a Blanes, sota el guiatge de tot un expert en la matria, l’arqueleg Joan Llins. D’altra banda, sumant la participaci de les tres conferncies que han tingut lloc aquests darrers dies, hi ha hagut unes 150 persones que s’han interessat per les diferents temtiques exposades per experts en les diverses matries tractades. Les Visites Guiades comenaven a l'Exposici 'Vescomtat dels Cabrera, la fora d'un territori'La primera conferncia va tenir lloc el dia set: ‘La construcci de la capital del Vescomtat de Cabrera a Blanes. Segles XI-XV’ a crrec del Doctor en Histria Medieval Elvis Mallorqu. Set dies ms tard es va parlar ‘Del Castell Montsoriu al Mar. Segles XV-XVI0’, amb Jordi Tura, director del Museu Etnolgic del Montseny. Per ltim, la tercera es va emplaar el dia 15, i es va centrar en ‘L’activitat pesquera al Blanes dels Cabrera’, amb Antoni Ginot, del Centre de Recerca d’Histria Rural de la UdG. Conferncia ''La construcci de la capital del Vescomtat de Cabrera', amb Elvis Mallorqu, Doctor en Histria MedievalLes dues primeres xerrades es van acollir a la Sala d’Exposicions Municipal Maria Luisa Garcia-Tornel, mentre que la darrera es va allotjar a la Sala de Plens. Aix s perqu la sala d’exposicions va ser una de les seus electorals pels comicis del 23 de juliol. Per aix, com que calia fer els preparatius previs al dia de les votacions, no s’hi va poder tornar a accedir fins l’endem, 24 juliol.

Multitudinari xit de pblic en l’inici de les jornades

Si b s possible tenir un cmput aproximat dels assistents a l’exposici, les visites guiades i les conferncies, s impossible poder tenir una xifra definitiva per saber quantes persones van assistir a l’acte ms multitudinari de les jornades. Sn les recreacions histriques que es van fer coincidint amb la inauguraci de l’exposici, el dissabte vuit de juliol.

Recreaci Histrica, inici de les Jornades del Vescomtat de Cabrera, vuit de juliolL’escenari no podia haver estat millor: al voltant de la Font Gtica, B Cultural d’Inters Nacional (BCIN), i que en l’actualitat s la font ms ben conservada de l’arquitectura gtica catalana. Aquest monument el va manar construir l’any 1438 la comtessa Violant de Prades, esposa de Bernat V de Cabrera. Per aix es va decidir que la recreaci histrica es faria davant mateix de la Font Gtica, amb la participaci d’actors i actrius professionals d’Alma Cubrae i de membres de l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes, que van donar vida precisament a na Violant de Prades i en Bernat de Cabrera, els seus dos gegantons, interpretant el ‘Ball de Garlandes’.

Juntament amb el ball, les diferents sessions de recreaci histrica van incloure la participaci de personatges de l’poca medieval –contemporanis dels vescomtes- interpretats pels actors i actrius de la companyia professional ‘Alma Cubrae’. Dos d’ells encarnaven precisament els Vescomtes de Cabrera, marit i muller.

Especialment espectacular era el casc que llua el noble, que reprodua l’escut d’armes del vescomtat, i que va passar a formar de l’exposici que configurava l’eix central de les jornades. Un dels elements ms autntics que incloa l’exposici era la clau de volta de finals del segle XIV que prov de l’antic Palau Vescomtal dels Cabrera de Blanes, on s’hi veu representat el seu escut d’armes. La pedra, de grans dimensions, ha estat netejada i restaurada desprs que va patir diversos actes vandlics on havia estat dipositada durant dcades, a la Plaa de l’Esglsia. Ara, un cop ha finalitzat l’exposici, est previst que es traslladi a un dest definitiu, unes dependncies pbliques on tothom qui vulgui la pugui visitar lliurament.