Aquest mat han sortit en direcci a Portbou i Argels desprs que van arribar ahir, assistint a la projecci del documental ‘Cisquet i el seu germ’

Blanes ha viscut aquest cap de setmana un esdeveniment excepcional, perqu ha estat la primera vegada que ha tingut lloc tant en aquest municipi com en d’altres d’arreu de Catalunya que l’estan allotjant. s la ‘Marxa de la Retirada’ o ‘La Desband’, que enguany s l’edici 0, perqu la intenci s que al 2024 es faci la ruta sencera, la primera que unir Mlaga amb Portbou i Argels.

Arribada a Blanes procedents de Malgrat de Mar, dissabte al migdiaL’objectiu ha estat recuperar la memria de l’exili aplicant l’experincia de les set anteriors edicions en qu ja ha fet la Marxa Integral de la Desband Mlaga-Almeria. Diverses entitats memorialistes, a les quals s’han afegit a Blanes l’Ajuntament, l’Associaci Cultural Joan Comorera i Sa Fera Ferotge, s’han coordinat aquest any per organitzar un memorial molt actiu en memria de la Retirada del 1939, ubicat en aquest cas a Catalunya. S’est fent seguint la principal ruta de l’exili des de Barcelona a Portbou per l’anomenada Carretera de Frana. Tal com expliquen les entitats implicades en l’esdeveniment, per a molts dels refugiats de la Desband, ms de 15.000 que van ser acollits per la Repblica a Catalunya, la retirada del 1939 va suposar el seu segon xode. Ms de 200 persones han participat en l’etapa que s’ha fet a Blanes, la primera poblaci gironina on s’han aturat desprs que els darrers dies havien recorregut diverses poblacions. Van sortir de Barcelona i van passar per Santa Coloma, Sant Adri, Badalona, Matar i Malgrat de Mar, des d’on van sortir dissabte al migdia per ser a Blanes a l’hora de dinar, amb el suport de les policies locals de Blanes i Malgrat de Mar. A la serva arribada van ser rebuts per l’alcalde de Blanes, ngel Canosa, i el representant de l’Associaci Cultural Joan Comorera, Jordi Urgell, aix com regidors i regidores del consistori blanenc. Mentre comenava el dinar de germanor es van fer els parlaments de benvinguda, comptant tamb amb les intervencions del president de l’Associaci Cultural La Desband, Rafa Morales; aix com del membre de la Junta Directiva, Isidoro Coello. Tant l’alcalde com el president de l’entitat van intercanviar sengles obsequis d’agrament.

Documental ‘Cisquet i el seu germ’, la resistncia contra el feixisme

Al vespre les activitats amb motiu de la ‘Marxa de la Retirada’ van continuar amb la projecci d’un documental que es va acollir a la Sala de Plens, que es va quedar petita pel gran volum de gent que va acudir-hi per veure la pellcula ‘Cisquet i el seu germ’. Es tracta de la biografia del maqui Francesc Serrat Pujolar, en Cisquet, narrada pel seu germ.

Projecci del documental a la Sala de Plens, dissabte a la tarda-vespreLa projecci va ser introduda per Iris Schneider, membre de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, coproductor del treball cinematogrfic. En Cisquet va ser un jove olot amb una vida curta per intensa, marcada per la lluita contra el feixisme, comproms polticament. Primer va lluitar contra el nazisme a la Resistncia Francesa, i posteriorment va participar en el maquis a Catalunya en quadrat en els grups del PCE-PSUC. Dinar de Germanor desprs de l'arribada de la marxaEl documental narra la seva trajectria vital i lluitadora a travs del testimoni del seu germ, exiliat tamb a Frana, Miquel Serrat Pujolar, i s fruit d’una recerca de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya. L’entitat s hereva directa de la histrica Amical que durant molts anys va aplegar guerrillers i resistents que van lluitar per la democrcia i contra el franquisme durant la II Guerra Mundial i fins a principis dels anys 50. Des del 2019, desapareguts aquells vells lluitadors, una nova junta va seguir el seu relleu i ha estat desenvolupant una tasca de manteniment i recuperaci de les rutes d’infiltraci, llibres, guies excursionistes, exposicions, documentals, audiovisuals, xerrades i tot tipus d’activitats. L’objectiu que els mena s que tota aquella lluita dels homes i dones que la van protagonitzar no caiguin de nou en l’oblit.

Darrera etapa: Portbou i Argels sur Mer

A primera hora del mat d’avui s’ha encarat la quarta i darrera etapa transfronterera de la marxa, que ha continuat amb la sortida en autocar des de Blanes en direcci a Portbou i Argels sur Mer. Ser en aquesta poblaci de la Catalunya Nord on finalitzar la marxa avui diumenge, ja que es tracta de la localitat on hi havia els camps de concentraci on molts dels caminants de ‘La Desband’ van acabar reclosos.

Els principals impulsors de la marxa a Catalunya sn l’Associaci Social Cultural i Club Senderista La Desband, l’Associaci Catalana de Presos Poltics del Franquisme, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, l’Amical de les Brigades Internacionals, el Grup de Recerca de la Memria Histrica de Matar i el Memorial del Camp d’Argels-sur-Mer EUROM (European Observatory on Memories).