Organitzat per mnium Selva Martima, l’acte el van encapalar la seva presidenta, Rosa Brunet, i el patr major de la Confraria de Pescadors, Ferran Martnez

La Plaa del Peix de Blanes, actualment coneguda oficialment com la Plaa Verge Maria, i on antigament es venien els fruits de la mar, va allotjar el passat cap de setmana l’estrena del documental ‘(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?’. Un ttol que ja ho diu tot respecte quin era el seu objectiu, i una activitat emplaada en un indret ms que adequat per ajudar a contextualitzar-la.

Ferran Martnez (patr major Confraria Pescadors) i Rosa Brunet (presidenta mnium Cultural Selva Martima) durant la presentaci del vdeoDe fet, revivia l’experincia que es va fer aqueta primavera a diversos indrets del Port de Blanes, organitzat per mnium Cultural Selva Martima amb el suport de la Confraria de Pescadors. Justament per aquest motiu, la presentaci del treball flmic la van encapalar la presidenta d’mnium, Rosa Brunet, i el patr major de la Confraria, Ferran Martnez.

(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?

Des d’mniuim Selva Martima s’ha ents que era necessari poder donar veu i una major visibilitat a la pesca, que ocups el lloc que es mereix com un dels sectors econmics que sempre ha destacat a Blanes. Per, si b s un sector cabdal per a l’economia local, a la vegada tamb ha estat molt castigat per l’estima social i laboral que arrossega des de fa temps.

Histricament, la pesca era un ofici molt ben vist, per en l’actualitat la situaci de les persones que s’hi dediquen s poc reconeguda, la qual cosa s’afegeix a la duresa d’un ofici que ha d’afrontar cada vegada ms reptes. Aix no tan sols desmoralitza les actuals generacions, tamb afegeix un component de desencs que provoca l’interrogant de l’enunciat amb qu es presenta l’activitat.

El qu s’ha volgut fer amb aquesta experincia -primer amb l’activitat de la primavera passada a la zona porturia, i ara amb l’edici del vdeo- ha estat apropar aquesta realitat que els blanencs i blanenques se senten molt seva –la identitat marinera tan reivindicada-, per que al mateix temps tenen molt allunyada de les seves vides quotidianes. s aquella frase tan escoltada a Blanes i en d’altres ciutats marineres: es viu d’esquenes a la mar. Per tant, ha estat un exercici no tan sols interessant, sin segurament necessari per plantejar-se perspectives de futur.

Aquesta realitat, la del mn pesquer, no s’ha volgut presentar des de la romntica mirada que han farcit llibres, canons, pintures i altres manifestacions artstiques. S’ha fet amb l’ajuda de diversos representants d’aquest mn, en primera persona. Homes, i dones que viuen la mar en el seu dia a dia, que hi conviuen i que l’estimen, al mateix temps que el pateixen.

L’ofici de la pesca presentat en primera persona

Al llarg del vdeo, s’han recollit les vivncies personals dels pescadors: com s la seva feina, quin tipus de pesca es fa a Blanes i com ha evolucionat un dels oficis ms antics que es coneixen. Entre els diversos testimonis tamb hi ha el de l’nica pescadora que hi ha a Blanes, Iris Triola, qui parla sense embuts de qu significa aquest ofici.

La major part d’aportacions coincideixen en denunciar un fet que hauria de fer reflexionar tothom: l’abundncia de residus plstics que recullen amb les seves xarxes conjuntament amb els fruits de la mar. Aix no tan sols s deplorable des del punt de vista mediambiental. Tamb dificulta la seva tasca de manera que, tal com explicava un dels testimonis, “sembla que enlloc de pescadors siguem escombriaires’.

En un altre ordre de qestions, les noves generacions tamb avancen un futur no gaire galds, ja que l’escassetat de captures que es pateix en l’actualitat fa que cada cop l’ofici de sortir a pescar hagi fet necessari tenir ms percia tcnica de control d’aparells, que no pas l’instint dels vells pescadors. s per totes aquestes raons que la pregunta sobre el futur de la pesca a Blanes est en interrogant, plena d’esperana, per tamb de la inseguretat que representa l’inexorable avan de les negatives conseqncies del canvi climtic.