La Plaa del Peix de Blanes, actualment coneguda oficialment com la Plaa Verge Maria, i on antigament es venien els fruits de la mar, va allotjar el passat cap de setmana l’estrena del documental ‘(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?’. Un ttol que ja ho diu tot respecte quin era el seu objectiu, i una activitat emplaada en un indret ms que adequat per ajudar a contextualitzar-la.
(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?
Des d’mniuim Selva Martima s’ha ents que era necessari poder donar veu i una major visibilitat a la pesca, que ocups el lloc que es mereix com un dels sectors econmics que sempre ha destacat a Blanes. Per, si b s un sector cabdal per a l’economia local, a la vegada tamb ha estat molt castigat per l’estima social i laboral que arrossega des de fa temps.
El qu s’ha volgut fer amb aquesta experincia -primer amb l’activitat de la primavera passada a la zona porturia, i ara amb l’edici del vdeo- ha estat apropar aquesta realitat que els blanencs i blanenques se senten molt seva –la identitat marinera tan reivindicada-, per que al mateix temps tenen molt allunyada de les seves vides quotidianes. s aquella frase tan escoltada a Blanes i en d’altres ciutats marineres: es viu d’esquenes a la mar. Per tant, ha estat un exercici no tan sols interessant, sin segurament necessari per plantejar-se perspectives de futur.
L’ofici de la pesca presentat en primera persona
Al llarg del vdeo, s’han recollit les vivncies personals dels pescadors: com s la seva feina, quin tipus de pesca es fa a Blanes i com ha evolucionat un dels oficis ms antics que es coneixen. Entre els diversos testimonis tamb hi ha el de l’nica pescadora que hi ha a Blanes, Iris Triola, qui parla sense embuts de qu significa aquest ofici.
La major part d’aportacions coincideixen en denunciar un fet que hauria de fer reflexionar tothom: l’abundncia de residus plstics que recullen amb les seves xarxes conjuntament amb els fruits de la mar. Aix no tan sols s deplorable des del punt de vista mediambiental. Tamb dificulta la seva tasca de manera que, tal com explicava un dels testimonis, “sembla que enlloc de pescadors siguem escombriaires’.







