Organitzat per l’Associaci Recvll, l’escriptor blanenc Aitor Roger se’n va encarregar de presentar l’autor en l’acte acollit al Centre Catlic

Blanes ha acollit aquest mes de febrer la presentaci d’un llibre certament singular, perqu tant el seu autor com la figura que el protagonitza ho sn des de diferents punts de vista. L’ha escrit Sebasti Portell, autor entre d’altres de les novelles ‘El dia que va morir David Bowie’ i ‘Ariel i els cossos’, el llibre de no ficci ‘Les nenes que llegien al lavabo’, o b ‘Amors sense casa’, la primera antologia de poesia LGBTQ catalana.

Acte Presentaci 'Les Altures' al Centre Catlic, dimarts passatDes de fa gaireb un any, el mar del 2022, s president de l’Associaci d’Escriptors en Llengua Catalana, i per sort no ha estat la primera vegada que ha obsequiat amb la seva presncia un acte literari acollit a Blanes. En aquesta ocasi, organitzat per l’Associaci Recvll, que aviat viur la seva festa anual, a travs del veredicte i lliurament dels Premis Literaris, que tindr lloc el diumenge 12 de mar al Teatre. Aitor Roger i Sebasti Portell, durant la presentaciEscriptor i dramaturg, apassionat per les identitats sexuals i de gnere, els universos amb un decidit regust kitsch i de postmodernitat, Sebasti Portell ha estat a Blanes per presentar la seva darrera creaci, seleccionada al Premi mnium a la millor novella de l’any i al Premi Finestres de narrativa en catal: la novella ‘Les altures’. El seu protagonista, per, s una figura real: Ismael Smith, una promesa fulgurant de l’art catal de principis del segle XX i creador bandejat precisament per la mateixa burgesia que el va enaltir.

A la seva novella, Sebasti Portell interpreta la seva trajectria vital, des de la Barcelona de l’any 1886 fins a la Nova York de 1972. Els experts consideren que es tracta del treball ms ambicis de l’escriptor mallorqu, que descriu en forma de collage coral una de les figures ms ‘queer’, genunes i excepcionals del patrimoni artstic catal, una vida travessada sobretot per la incomprensi, aix com la simultanetat de l’xit i el fracs d’un personatge, en resum, genial.

Presentaci de l’escriptor Aitor Roger, amb l’ajut d’un amic d’Smith

La primera planta del Centre Catlic va acollir la presentaci en forma d’entrevista a l’autor de ‘Les altures’, a crrec de l’escriptor blanenc Aitor Roger. Com no podia ser d’una altra manera, l’organitzaci va aconseguir sorprendre Sebasti Portell amb la irrupci protagonitzada per un dels amics d’Ismael Smith, Mari Andreu, un personatge real com Smith que va viure a Blanes a principis del segle XX.

L'actriu Maria Sola, interpretant Mari Andreu, l'amic a la vida real d'Ismael SmithMari Andreu va capgirar un acte que no tenia res d’encrostat entrant a la sala acompanyat del seu gos, en Bobby, que segons relaten les crniques de l’poca ‘tenia espantat mig Blanes’. Se’n va encarregar d’incorporar el personatge real l’actriu blanenca Maria Sola, qui ja va avanar a travs d’un dileg amb els i les assistents diversos trets del seu amic.

I s que quan Aitor Roger va rebre l’encrrec –per boca del propi autor, Sebasti Portell-, d’encapalar la presentaci de ‘Les Altures’, l’escriptor i historiador va descobrir les connexions blanenques i lloretenques d’Ismael Smith, entre les quals s’hi comptava el seu amic Mari Andreu. Sebasti Portell va agrair l’acollida que una vegada ms ha tingut a Blanes, on va explicar que sempre s un goig tornar-hi per retrobar cares conegudes i cmplices.

Maria Sola, Sebasti Portell i Aitor RogerL’autor va relatar d’on va sorgir la idea d’escriure sobre Ismael Smith, un personatge primer aplaudit i cobejat per la burgesia catalana, per aviat rebutjat perqu malgrat la seva genialitat creadora, incomodava tothom per l’univers que l’envoltava. Va ser durant el convuls any 2017, visitant l’exposici allotjada al Museu Nacional d’art de Catalunya, quan va descobrir a travs de la seva obra un artista amb nom d’arrels hebraiques i cognom angls, ja que la seva famlia era d’ascendncia britnica. Atret per aquesta figura maltractada per la incomprensi, que rebutjava la seva genialitat, Sebasti Portell va decidir escriure la novella per reivindicar la seva importncia. Ho fa al llarg de set captols on cadascun d’ells hi ha sengles personatges diferents que el descriuen, entre ells el ja esmentat Mari Andreu. La sexualitat d’Ismael Smith el va fer distanciar-se de la seva famlia, que no el va saber entendre. I potser tamb va ser el qu va provocar que els encrrecs que primer havien proliferat, anessin cancellant-se com si una m negre no volgus que se’n sorts a la vida. s clar que tampoc ajudava que fes verges per les esglsies i les pints com vedettes, o crear sagrats cors que sn pur gore i que ni tan sols el ms agosarat dels grups heavy metal s’atrevirien a posar en la portada d’un seu disc.